lunes, 31 de octubre de 2011

SEGONA CLASSE


Segona sessió de didàctica del coneixement del medi natural

Què em quedo de la sessió d’avui?

Avui aquesta segona sessió de ciències la hem iniciat amb una reflexió a partir d’una pregunta: Què creiem que farem en aquesta assignatura?

Han sorgit un gran nombre d’aportacions determinant els àmbits que tractarem, sobretot els que estan més fluixos com el de comunicar i el de pensar. També hem comentat els diferents models didàctics que estan basats en tres visions: la de l’aprenentatge que és la del alumne, la de l’ensenyament que és la del mestre i la visió de la ciència que seria el que s’ensenya. Però sobretot ens hem quedat amb la conclusió de que en aquesta assignatura aprendrem a partit de les vivències, del que experimentem no a partir de estudiar conceptes, sinó en base a tot el que sabem i el que realitzem.  

Després, hem iniciat una activitat per reflexionar sobre quin és el model didàctic que més s’empra en les escoles a l’hora de realitzar activitats de ciències, com en el cas d’una que hem treballat “Cultivar sense llavors”. A partir d’aquesta activitat ens proposen una sèrie de preguntes:

-          Promou aquesta activitat la capacitat de pensar dels infants?
-          Afavoreix el desenvolupament del llenguatge i de la comunicació dels infants?
-          Promou aquesta activitat una diversitat de maneres de fer dels infants?
-          Afavoreix l’expressió d’emocions dels infants?
-          Facilita el treball cooperatiu dels infants?

Un cop hem acabat l’activitat hem arribat a la conclusió que aquesta activitat es basa en el model didàctic tradicional on l’infant aprèn assegut a la taula i sense experimentar per ell mateix, sinó que és el mestre el que realitza tota l’activitat per tal que els seus alumnes adquireixin els coneixements a partir d’observar el que fa el docent. Però aquesta metodologia realment no proporciona un aprenentatge significatiu pels infants, ja que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix ritme i a més, cada infant es centra en allò que més l’interessa.

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?

És tan difícil el plantejament d’activitats on els infants realment aprenguin de manera significativa? O són les escoles i els docents que s’acostumen a utilitzar allò que està preparat, sense parar a pensar en que és el que més convé als seus infants?

Puc ampliar alguna de les idees?

En aquesta pàgina web ens expliquen de manera senzilla diverses activitats per fer que els infants experimentin a l’escola i també a casa, ja que són procediments molt senzills on especifica el material necessari per tal de poder portar-ho a terme allà on es triï. La direcció és la següent:


Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió. 


Aquesta imatge mostra com l’infant aprèn implicant-se en el seu propi ensenyament: “experimentant”.


Segona sessió de didàctica del coneixement del medi social


Què em quedo de la sessió d’avui?

Aquesta segona sessió de socials la hem dedicada a parlar de l’àrea del coneixement del medi social a educació infantil a partir de comentar el currículum d’educació infantil. En aquest s’observen que hi ha una sèrie d’objectius i finalitats per a l’acció docent.
En el moment d’analitzar el currículum hem pogut observar que hi ha quatre àrees fonamentals que determinen l’acció que ha de tenir el docent. Aquestes són:

-          La relació entre la teoria i la pràctica, és a dir, els mestres hem de tenir coherència entre allò que pensem i allò que fem.
-          Els mestres hem de ser conscients que els infants tenen diverses formes de treballar i que són actius, és a dir, que ja parteixen d’uns coneixements previs i hem d’ajudar a que construeixin el seu coneixement a partir de la seva participació. Els mestres només hem de guiar a l’alumne i deixar que creïn el seu propi coneixement, això seria una metodologia constructivista.
-          Els mestres hem de ser capaços de transmetre als infants una sèrie de valors en aquesta etapa tan fonamental com és l’Educació Infantil. Valors com el respecte, l’esperit crític per a poder qüestionar-se la realitat, empatia, solidaritat,  curiositat, creativitat, autonomia, entre d’altres.
   - I els mestres també hem de deixar els prejudicis de banda amb els infants amb els que ens trobem, ja que d’una manera o un altre els hi poden afectar.   
     
    A continuació, entre tots fixem una sèrie de finalitats que considerem importants de treballar en l’àrea de coneixement del medi social a Educació Infantil.  Aquestes són les següents:
  
-          Fomentar el respecte i la sostenibilitat.
-          Desenvolupar el pensament crític davant del món.
-          Prendre consciència, conèixer el món on es viu.
-          Entendre d’on venim, per saber a on estem i cap a on anem.
-          Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions.
-          Fomentar l’autonomia.
-          Fomentar la solidaritat i la justícia. 

La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?

De totes les propostes que hem realitzat en la sessió, podré ser capaç jo en el meu futur com a mestre de portar-les a terme? Serà fàcil desenvolupar-les en els infants?


Puc ampliar alguna de les idees?

Aquest és un vídeo que ens mostra “El camino escolar” una proposta per tal que els infants adquireixin més autonomia, com és el cas de poder anar a l’escola ells sols. Aquest vídeo el trobem en el següent enllaç:


Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió.

 

En aquesta imatge interpreto l’autonomia dels infants, un NO als prejudicis, la curiositat pel món que ens envolta, el respecte...




No hay comentarios:

Publicar un comentario